Sovint les curses populars escullen una plaça o artèria
emblemàtica, i adequada al volum de participants que acull, per a plantar els
arcs de sortida i arribada i la resta d’infraestructura logística vinculada a
la prova. Per això, els barcelonins estem farts de transitar amb dorsal al
tors, cercant el color del calaix que ens correspon, per l’avinguda Maria
Cristina, a qui ningú (ni la immesurable Cursa del Corte Inglés) li discuteix
l’hegemonia de les més multitudinàries arrencades i arribades per Barcelona,
Marató inclosa.
En curses més modestes (en termes d’inscrits) s’opta per la
plaça principal del barri, pel carrer Major o altres vies principals ... i a la
perifèria de la gran ciutat sovinteja l’engrescadora alternativa d’un parc
semiurbà o, en el millor dels casos, un estadi o pista d’atletisme municipal. Sigui
com sigui sembla que hi ha poc marge per a la sorpresa, excepte en cites
puntuals (claustrofòbica Discovery Underground a banda...) com la Marató delMediterrani (tot i el nom, ja fa dos anys que ha prescindit de la distància
llarga) que ens convoca a l’insòlit canal artificial de Castelldefels,
construït amb motiu de la celebració de les competicions de piragüisme dels
Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992.
Avui m’estreno en aquesta Mitja, on es preveu una
assistència massiva de 4000 corredors. Al subsòl poligonal de Castelldefels, a
les recòndites entranyes del centre comercial Ànec Blau, recullo dorsal i bossa
del corredor (que inclou samarreta tècnica i ulleres de running). A l’altra
banda de l’autopista, encaixat amb l’autovia, em sorprenen les dimensions del
canal: 1200 metres
de llarg i 120 d’ample. Impressionant i captivador.
Òbviament tot està ja preparat. Força corredors s’amunteguen
al guarda-roba mentre d’altres s’entretenen amb estiraments i escalfament en
grup o en solitari pel perímetre del Canal. Cinc minuts abans de les nou ens
ubiquem lliurement (atenció: no hi ha calaixos de sortida) darrera el
cronòmetre, tant els qui participem en la Mitja Marató, com els qui ho fan en
la modalitat de 10 quilòmetres, com els qui s’han inscrit en la Marató per
parelles.
Compte enrere, que ja són les nou del matí, i... sortida! La
idea és, aprofitant la benevolència del recorregut, mantenir-me per sota els
cinc minuts per quilòmetre. Durant el primer tram, paral·lel a l’autopista,
s’estira el grup i s’ajusten els ritmes. A l’avinguda del Mar, que ens duu
directes al front marítim, continuem acomodant el pas, encara fresc, evitant
l’eufòria dels primers quilòmetres i, sobretot, la referència enganyosa
d’altres corredors que potser disputen la prova curta (no sempre és fàcil
distingir el color del dorsal mentre correm...). I així, amb la posada a punt
finalitzada, ja hauré liquidat el primer parcial de cinc quilòmetres, amb un ritme
prudencial de 4’37’’ el quilòmetre.
L’atractiu del flamant passeig Marítim és innegable, tot i
que potser n’acabarem farts després de tanta anada i tornada. Aprofitem el
parèntesi que ens permet una curiosa mini-desviació per dins la urbanització
per a trencar tanta monotonia, pocs metres abans de tombar cap al Canal Olímpic
i travessar amb cautela l’única pendent que ens perseguirà repetidament: el
pont de l’autovia.
Resseguim la via que acompanya el Canal per a accedir-hi des
de l’extrem més allunyat de la platja i, com qui no vol la cosa, creuar la
línia de meta per primera vegada (que encara em queda més de la meitat!) amb un
segon parcial més ràpid que el primer i un temps als deu quilòmetres de
45’53’’.
Els qui pretenem completar la Mitja no ens aturarem, òbviament,
si de cas ens avituallarem i tornarem cap al pont fatídic, creuant-.nos ara amb
els qui encara han d’entrar al Canal. En arribar, de nou, al passeig Marítim
girarem cap als barris de la Pineda i Lluminetes de Castelldefels. Es tracta d’un
llarguíssim tram d’anada i tornada, ideal per activar el pilot automàtic i
minimitzar el desgast, tant físic com mental. Un crit, a la llunyania, em
desperta d’aquesta letargia intencionada: l’amic Àlex (i el seu pare), fill
adoptiu de Castelldefels, ha sortit a estirar les cames i, de passada, a
deixar-se seduir pel pas dels corredors en aquest punt, qui sap si postulant-se
com a víctima runner en la propera edició. Els corresponc la salutació a les portes
del quilòmetre quinze, on m’hidrato amb isotònic i reviso el crono: parcial
quasi idèntic al primer, a 4’38’’ el quilòmetre!
Passem de llarg el carrer que ens duria directament al Canal
per a insistir amb l’impertinent i tediós passeig Marítim; un quilòmetre d’anada
i un altre de tornada. Fins que, per fi, travessem per última vegada el pont de
la discòrdia, amb un somriure als llavis perquè ja afrontem els darrers tres
quilòmetres. M’incorporo al carril perimetral del Canal (avituallament sorpresa
a l’entrada!), meravellós escull final abans de meta. Ja no hi queda cap carta
amagada, tot el que em queda està a la vista, i a l’abast. En aquesta volta
gloriosa, i interminable, em distrec amb les peripècies dels qui practiquen
wakeboard, una mena d’esquí aquàtic propulsat per un cable ski i que inclou
diversos obstacles i rampes...
Al pas pel contigu Pitch&Putt, a poc més de cinc-cents
metres de l’arribada, ja constato la impossibilitat de rebaixar la millor marca
personal en Mitja Marató (1h36’06’’), així que prefereixo no rebentar-me en un
esprint agònic. Sobrepasso la línia de meta amb un temps final d’1h37’34’’ i
molt bones sensacions. L’avituallament postcursa és generós i inclou un entrepà
vegetal amb formatge que em cau divinament. Una cursa excel·lent!
El rellotge em diu que, si m’afanyo, puc arribar a la recta
final de la desena edició de la Cursa de la Dona, que transcorre en aquests precisos moments per
Barcelona. La connexió Canal Olímpic-plaça d’Espanya és fàcil i ràpida, i
encara més fent-la en moto; així que gas a fons i directe al carrer de Tamarit,
per a sumar-me a aquesta magnífica onada rosa (25000 dorsals distribuïts!), d’esperit
lúdic-esportiu, i gaudir d’una jornada solidària que fomenta la vida saludable i
promou l’ajuda en la prevenció, diagnòstic i lluita contra el càncer de mama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada