El massís de Collserola, sota la tutela del Consorci del Parc, s’ha anat consolidant com a espai de descoberta i aprenentatge. La infinitat de corriols i senders que s’escampen en totes direccions ens permeten gaudir d’un patrimoni molt divers, que inclou des de restes arqueològiques fins a innombrables ermites i fonts, a més de dos singulars pantans.
El pantà de Vallvidrera, per les seves dimensions i rellevància (com a principal abastidor d’aigua potable de l’antic municipi independent de Sarrià), es beneficia de més atencions i visites; com la que vam dedicar-li nosaltres, ara fa just un any:
 |
| Pantà de Vallvidrera (març 2014) |
 |
| Pantà de Vallvidrera (març 2014) |
L’altra pantà, el de Can Borrell, dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, és força més petit i desconegut; recull les aigües d’alguns torrents que flueixen per Collserola amb la missió de proporcionar aigua a la masia de Can Borrell.
El pas continu d’excursionistes i ciclistes (a més s’hi pot arribar fàcilment amb cotxe) converteixen la masia-restaurant Can Borrell en l’estimable gallina dels ous d’or, amb la brasa perpètuament atiada, disposada al servei d’esmorzars de forquilla i graellades a discreció (tot i que ara s’imposen els calçots...).
Des d’aquesta privilegiada masia, a mig camí de Sant Cugat i de l’ermita de Sant Medir, parteix un camí ample que s’enfila pel bosc fins al trencall del pantà, clarament visible. Des d’aquí un descens en zig-zag ens acosta, després de saltar un torrentet, a la cua del pantà.
Fa un parell d’anys es va recuperar l’espai establint un circuit de passejada que, a través d’un divertit i emocionant pont penjant i una altra passarel·la de ferro, ens permet contemplar la presa. Un indicador ens suggereix la presència d’amfibis i invertebrats aquàtics, però tots i els esforços no n’hem vist cap...
Tornarem a la masia Can Borrell, en itinerari circular, per un corriol costerut i irregular. En Martí ha encapçalat l’expedició... i ha anat recol·lectant pinyes, branques i fulles... que estudiarem a fons quan arribem a casa.
La descoberta d’una cabana al marge del camí, feta amb branques i pedres ens ha entretingut uns minuts més... En total, un passeig ideal per a fer amb nens, sense complicacions: mitja hora d’anada, més el reconeixement del pantà, i mitja hora de tornada.
La zona de lleure que segueix a l’aparcament de la masia ens serveix d’improvisada zona de pícnic. Tot i que la previsió meteorològica no és tan assolellada, ni de lluny, com ‘l’home del temps’ havia anunciat (la primavera es resisteix...), n’Arnau aprofita per dinar i la resta per atracar-nos de cheetos i bocabits (i una cervesa ben fresqueta, of course...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada