23 de juny...
El Far Vermell, al final del moll, tant característic i fotogènic... |
Conjunt escultòric del Pla de les Serenes: dues majestuoses sirenes mitològiques, símbols de la Bonança i la Tempesta. |
Pi rodó, centenari i d'interés comarcal per les seves grans dimensions. Enmig del passeig marítim, punt de referència inequívoc. |
Impressionant escultura de sorra. Només l'artista, que encara dorm dins d'un sac a pocs metres, sap on està inspirat (a mi em recorda al Mont Saint-Michel, però em sobra la neu...) |
24 de juny...
Aquest matí m'he proposat resseguir arran de mar el sender GR92, en sentit descendent, amb el Sol i la silueta del Shambhala a l'esquena, direcció a l'Hospitalet de l'Infant.
En aquest escenari s'ha lliurat la revetlla, també la nostra, fins no fa massa... |
Altres camps de batalla, amb evidents restes d'artilleria...
El GR alterna passejos arran d'urbanitzacions,camins fixats de ronda i petites transicions damunt la mateixa sorra. |
La solitud i la tranquil·litat són màximes. |
25 de juny...
Abandono el port i el litoral per a endinsar-me terra endins, i explorar l’antiga vila, encaixada entre la riera d’Alforja (l’enèssima rambla mediterrània que drena el municipi), la N-340 i l’eix de l’autopista del Mediterrani AP7.
Memòria al sagnant episodi de la Guerra dels Segadors, durant la resistència cambrilenca davant l’exèrcit de Felip IV... |
Dins l’antiga vila de Cambrils descobreixo finques exquisides, carregades d’història... |
Una teiera original de ferro encara es manté encastada en les restes d’un tros de muralla. |
Cambrils, abocada al mar, manté les arrels d’un ofici
tradicional i antiquíssim, que realça amb una gastronomia fantàstica.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada