cinc cèntims: CAMÍ DE CAVALLS: Cap d'Artrutx

La logística, avui malèfica, passa per davant d’altres mesures i consideracions més lògiques i sensates. Les circumstàncies s‘entesten en un propòsit incomprensible, fora de qualsevol enteniment, que m’empenyen a una etapa insofrible, des del cap d’Artrutx fins a Sant Tomàs, trenta quilòmetres enllà, en plena tarda cunicular! El despropòsit, a més, inverteix el ‘sentit horari’ de la marxa que, des de la primera etapa a Ciutadella, sempre havia mantingut amb la certesa i fidelitat del mar a la meva esquerra.

L’arrencada, des de la serena urbanització d’Artrutx, ressegueix el passeig Marítim fins al popular far de bandes blanques i negres. Ben aviat sobrepasso el pont damunt del canal del port esportiu i de serveis del llac artificial de Cala’n Bosc. A la meva esquena encara s’endevina la silueta del far, de trenta-quatre metres d’alçada; davant meu es descobreix l’accés a la inesperada i peculiar Cova dels Pardals.

El terreny és pla i rocallós, a estones incòmode per a córrer mentre intento gaudir de les petites cales que s’amaguen en aquest tram. El camí em manté a primera línia de mar, i em permet el pas per les magnífiques platges de Son Xoriguer, Son Saura i Es Talaier, fins a revelar els encants de l’aclamada Cala en Turqueta, permanentment custodiada per iots exclusius...

Aquest tram, tant apreciat per visitants amb ànsia de cales verges i sorprenents, també sobrevola la menuda Macarelleta i desfila per la sorra de l’atapeïda Macarella, per a confirmar-se entre el bosc, damunt del barranc, fins a Cala Galdana... on s’imposa un avituallament que em carregui les piles...

Un llarg tram d’escales remunten aquesta urbanització, també massificada, fins a les properes cales, molt lloades: cala Mitjaneta i cala Mitjana. El camí s’endinsa cap a l’interior, per frondosos boscs, allunyant-me d’altres platges meravelloses com la de Trebalúger, Fustam i Escorxada, ja dins del municipi d’Es Migjorn Gran, i recupera el marge costaner en l’extrem de Binigaus. En el transitat passeig fins a Sant Tomàs se m’escapa el somriure...: pràcticament ja he resolt la volta sencera a Menorca pel sensacional Camí de Cavalls!