Aviat ens endinsem al bosc i ens submergim en un paratge màgic, un escenari de mil colors i sensacions, on el subtil xiuxiueig del riu que tot i l'escàs cabal sempre ens acompanya sembla confessar-nos llegendes sobre làmies i altres éssers mitològics que vigilen i protegeixen el popular salt d’aigua. Martí i Arnau persegueixen les marques blanques i verdes que ens guien pel barranc, resseguint el riu a contracorrent... i creuant cascades preliminars menors... fins a l'espectacular Xorroxin, que es fon davant nostre en una temptadora 'piscina natural'. L'aigua? Ho confesso: extremadament freda...
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada