Amb quaranta-quatre glorioses edicions, la Travessa del Montseny serà una prova perfecta per a restituir-nos d’aquella dolorosa MM: una altra clàssica no competitiva, de quaranta-sis quilòmetres i un desnivell acumulat de més de cinc mil metres, en l’escenari de la reserva de la biosfera del Parc Natural del Montseny, i l’extraordinari goig afegit de coronar els cims més emblemàtics i impressionants del massís.
La logística de la travessa ha de preveure una ruta no circular: amb inici a les sis del matí a la plaça de la carretera d’Aiguafreda i final a la plaça major de Gualba. Així que aquest duet combatiu insaciable matina de valent per a aparcar el cotxe en negre nit a l’aparcament habilitat a Gualba, des d’on per deu euros hem aprofitat el servei d’autocar que ens duu fins al punt de sortida.
Amb el full de ruta ben a mà (haurem de mostrar-lo en els nou controls de pas!) i una motxilla bàsica carregada amb un frontal, un dipòsit d’hidratació, i un telèfon mòbil operatiu emprenem la marxa, a les sis en punt, perseguint les senyals que ens allunyen d’Aiguafreda per senders massa estrets (tractant-se de l’inici) per a enfilar sense concessions el cim del Tagamanent, 1067m, resseguint el GR5 fins al collet de Sant Martí. Un mirador excepcional, al costat mateix de l’ermita, on resolem el primer control, i ens hidratem envoltats d’espectaculars cingleres.
Retornem pel mateix corriol per on hem pujat, creuant-nos amb altres participants, per a endinsar-nos al Pla de la Calma per una còmoda pista que ens permet trotar una bona estona... i comprovar com els tímids raigs de Sol que ja treuen el nas es convertiran ben aviat en un convidat hostil: es confirma la previsió de calor implacable. Continuem, ben untats de crema solar, fins a les runes d’El Cafè i immediatament a l’avituallament de Collformic.
I des de Collformic ataquem el popular sender d’ascens al cim del Matagalls, 1694m, entre fites de pedres, fins l’emblemàtica creu: foto per al record i panoràmica per a carregar-nos d’energia!
Emprenem un llarguíssim tram de baixa que ens duu a Sant Marçal, completíssim avituallament inclòs (especial atenció al gaspatxo i a la truita de patates). El tram que ens separa del cim de Les Agudes, 1703m) és molt llarg i exigent, a estones intractable... ple de tarteres. Ho patim, mentre altres participants ja baixen, però sense pausa arribem al control... i certifiquem la gesta amb una altra foto.
I des d’aquest cim distingim el veí Turó de l’Home, que resoldrem amb bon humor després d’un altre avituallament sensacional (d’aquí recordo uns talls de síndria molt oportuns). Quedarà pel record una foto força borrosa i deficient des del cim, 1707m... potser com a metàfora de l’estat de les nostres cames, que ja supliquen un descans.
Seguim amb un altre descens, ple de dreceres i oportunitats de retall, fins a l’aparcament de Santa Fe... quan ens crèiem molt a prop de l’arribada, amb un últim avituallament amb delicioses porcions de coca de xocolata. I liquidem el tram final resseguint el pantà de Santa Fe i creuant el dic, per a vorejar el popular parc mediambiental de Gualba, avui desbordat de famílies amb ànsies de barbacoa. En deu minuts de calor insuportable arribem a Gualba, creuem l’arc d’arribada, i ens cruspim un entrepà de botifarra i una cervesa a l’empara de l’església de Sant Vicenç de Gualba. Esgotats, sobradament satisfets per un escenari exclusiu (excepte els últims quilòmetres d’agonia), i per una organització excel·lent, que ha proveït uns avituallaments de luxe i una senyalització immillorable, recuperem el cotxe que hem aparcat a les cinc d’aquest mateix matí, per a tornar immediatament cap a caseta... Gràcies Joan, un company d'aventures de luxe!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada