MILTON: RECTA FINAL...

Sí, les han viscudes de molts colors, literalment: amb les festes del color vermell, del blau, del groc... i per partida doble!, tant en Martí com n’Arnau. Totes les dinàmiques i rutines de la Milton aviat quedaran enrere... Malgrat reconèixer-li totes les bondats i virtuts, i sense voler desmerèixer (ni de lluny) la seva magnífica tasca, ja ens sotmet l’ànsia d’acomodar als germans al mateix centre.

Al setembre n’Arnau s’iniciarà al cicle infantil de La Salle Gràcia, al temps que en Martí l’abandoni per a estrenar-se a primària (wuauh, la reunió informativa d'ahir va ser d'allò més estimulant...). L’agrupació, en qualsevol cas, suposarà un bàlsam fantàstic que simplificarà la logística diària. Al record hi queden els menuts pollets, els grills entremaliats, o els elefants incansables, com aviat seran inútils les observacions furtives al pati des del balcó de l’àvia.

De fons, en els millors instants a la Milton, es dibuixa el somriure perpetu de Martí i Arnau. En aquest entresol de l’escala A s’han bastit uns fonaments fantàstics, on hi cap el coneixement, però sobretot l’afecte, l’expressió plàstica i musical, els hàbits, la descoberta de l’entorn i del seu propi cos, l’autoestima... M’envaeix, ho confesso, tant la nostàlgia com la satisfacció: recta final a la Milton!

On és... l'Arnau?

I... aquest nen amb corona...

...diria que és en Martí...