cinc cèntims: PRE- '43a MARATÓ DE BERLÍN': ...el matí anterior!

Sortim de caseta nostra, al carrer Krausenstrasse 67, a dues passes de Friedrichstrasse i de la línia U6 de metro, i a tres de l'enllaç amb la línia U2... dins l'antiga zona soviètica de Berlín oriental, molt propers al Mur i al transcendent (avui turístic) pas fronterer de Checkpoint Charlie...

Procurem la connexió amb la línia U2 pel carrer, així ens estalviem un munt d'escales i, de passada, comprovem el traç de l'engrescadora línia de la Marató... que renuncia al verd parisenc per a recuperar el blau barceloní, malgrat Adidas imposa una enginyosa triple franja discontínua...

Dues aventures apassionants preveiem per aquest matí, tant diferents l’una de l’altre: en Martí i n’Arnau s’escapen entusiasmats a l’immens aquari SeaLife amb na Laura i en Fran, mentre la Lluïsa i jo ens decidim pel tour guiat (no apte per a menors...) d’Unterwelten Berlín. Ells es submergeixen al fons dels oceans d’Alexanderplatz i nosaltres al subsòl de l’estació de Gesundbrunnen, en un viatge històric pels búnkers civils de la Segona Guerra Mundial.

El nus a la gola, des de que creuo la porta verda dins les pròpies dependències d’aquest important enllaç ferroviari, és permanent: els espais ocults que ens mostra el tour i els detalls que ens rebel·la són veritablement colpidors... El laberint d’escales i passadissos s’anunciava com a refugi antiaeri i antigàs, malgrat avui es reconeix i es confessa l’engany piatós en benefici d’una població en pànic... Milers de berlinesos van protegir-se inútilment entre aquestes parets, a estones mancats d’oxigen, a estones en penombra tot i les marques fosforescents... Un tour turístic dramàtic, però imprescindible, que empeny a la reflexió, a la vergonya i a l’autocrítica més ferotge, que l’Associació vesteix amb vitrines plenes d’objectes i material autèntic recollit d’entre les runes. Tots estem muts i esgarrifats, perquè tot és ben real... com el joc didàctic amb què s’instruïa als infants a com reaccionar en cas de bombardeig...

Em reconforta, a mig matí, l’oportuna dosi d’eufòria i somriures de la tropa de l’aquari... que ens bombardeja amb mil anècdotes divertides... mentre sufoco el mal cos que em persegueix des dels búnkers...

Quina hora és...?

Berlín, capital bear!

'Ampelmann: from East German traffic light...

...to cult figure'.

SeaLife Berlín!

Voldríem esplaiar-nos al kindercafé Milchbart, però un cartell a la porta s’excusa amb assumptes personals... així que saltem al nostre següent propòsit: el parc més gran de Berlín!

D'acord, ho admeto, la propera aturada és una aposta exclusivament meva, un altre caprici (i ja en van...) pendent de l'anterior visita a Berlín. La insòlita proposta d'un aperitiu entre les pistes d'un aeroport és una absurditat difícil de justificar si no fos perquè es tracta de l'antic aeroport internacional de Tempelhof, testimoni de l'abastiment a Berlín occidental durant la Guerra Freda, avui reconvertit en un parc magnífic i colossal...

Més enllà de l'enorme terminal semicircular descobrim zones recreatives, horts urbans i amplíssimes àrees per a pícnics i barbacoes. Ni rastre de trànsit aeri, però sí de bicicletes, patins i corredors. Ens refugiem en l'escassa ombra que trobem i ens acomodem en l'espai de gespa entre pistes per a atipar-nos de patates i cerveses..., i de jocs, persecucions, tombarelles i rialles.

Podria fàcilment abstreure'm del present i torturar-me amb el llegat insuportable que arrossega Berlín, amargs i colpidors episodis incomprensibles, però prefereixo aixecar el cap i mirar endavant per a viure el present amb optimisme i confiar amb un futur ple d'esperances, que haurà pres bona nota dels errors del passat...

Tornem a casa per a asserenar els ànims (i les cames!) i tornem a topar amb el traç maratonià proper al quilòmetre trenta-nou... L'aroma és inequívoc a menys de vint-i-quatre hores per a la gran cita! Sóc un sac d'il·lusió, ple de nervis...