He pensat combatre l’angoixa i els nervis d’aquestes hores
prèvies a la Marató barrejant-me entre turistes… perdent-me per l’eix que transcorre
entre Potsdamer Platz i la Porta de Brandenburg, resseguint el camí per on s’aixecava
el Mur. La caòtica Potsdamer Platz fou arrassada durant la Segona Guerra
Mundial i dividida pel Mur…, que manté aquí alguns fragments com a record (el
rastre sencer el dibuixa una discreta petjada contínua damunt l’asfalt).
Vés per on, aquí em retrobo amb un peculiar vell conegut, suspès de nou dalt d’un indicador de carrer… Ens hem reconegut, quatre estius més tard…
 |
| 24 de setembre de 2016 |
 |
| 24 d'agost de 2012 |
A pocs metres del punt zero berlinès destaca el Monument de l’holocaust, un immens espai ple de lloses que evoca a les víctimes jueves. Tant polèmic i hipnòtic, com impressionant i fotogènic…
La interpretació és lliure… i en Martí i Arnau aprofiten la quadrícula per al seu particular laberint gegant… amagant-se contínuament per a espantar-nos…
I a la fi arribem al símbol de Berlín!, al monument més emblemàtic de la ciutat, d’Alemanya i potser d’Europa (amb permís de la preciosa Torre Eiffel…), un nus històric sense igual, testimoni dels capítols més cabdals de Berlín, punt d’arrencada i final perfecte de la Marató!
Tot i que amb la construcció del Mur la Brandenburger Tor va quedar aïllada entre l’est i l’oest, en l’actualitat s’ha guanyat el favor i la unitat dels alemanys i la seva imatge pretén reforçar la prosperitat i la pau europea. Molts, sense saber-ho, carreguem amb petites rèpliques de la Porta al fons de la butxaca o en l’interior del moneder: al revers d’algunes monedes de deu, vint o cinquanta cèntims...
No és un arc de triomf sinó una antiga porta d’accés a la ciutat, si bé demà em rebrà més enllà del quilòmetre quaranta-dos! Per això, fugint del bullici pel bulevard d'Unter den Linden, no puc deixar d’admirar-la de reüll per a encomanar-me a la deesa que condueix la inconfusible quàdriga de bronze de la victòria, allà al capdamunt...
M’encomano també, que tota ajuda és bona, a la popular icona comunista verda... la que convida a continuar la marxa; el posat estàtic del seu col·lega vermell, amb els braços estesos, demà matí no em convé...
Estic en temps afegit; ulls i cames em delaten... Últims capricis d’avui: Ritter Sport, amb el seu assortit de mil colors... i Gendarmenmarkt, amb la seva elegant simetria i excessiva penombra.
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada