En l’entusiasme de l’estrena, convençut amb l’excels BBF-Experience, em resguardo a l’empara de l’edició especial solidària dels Agullons: la pale ale Hops&Hopes (relleu de la Skadoosh d’Alchemist del 2018), que tradueix cada tast en donacions a l’associació Conquistando Escalones.
Apostem per la força del grup, tonificant estructura d’equip... cadascú en la seva demarcació preferida, compartint tastos ‘experience’, perquè junts arribem més lluny! Alguns debuten amb la Wescott IPA de la canadenca Broadway Microbrasserie, mentre jo persegueixo la inspiració en solitari pels boscos finlandesos amb la nordic sour Lumberjack Juice de Coolhead Brew.
Els sabadellencs de Nomada Brewing han carregat amb un munt de productes de l’horta: la Raw Carrot amb pastanaga i riubarbe o la Raw Tsatsiki Spice amb cogombre i menta no deixen a ningú indiferent... malgrat el meu got prefereix la Barbudo berliner weisse envellida cinc mesos en barrils de vi Moscatell de la portuguesa Letra Brewery, cosina dòcil de la grape ale Alvarinho.
Degudament proveïts amb la doble IPA Infinity Minus de la novaiorquesa Sand City, i la black IPA Mar Negro de la cervesera valenciana De Bassus, ens acostem al camp de CornHole desplegat en l'espai lúdic multidisciplinari del recinte. Aquest insòlit joc d'habilitat (diuen que està de moda entre les cerveseres...) consisteix en batre's amb un adversari amb l'encert de fins a tres llançaments de petits sacs de cereal en el forat d'un llunyà taulell de fusta. Molta cura amb les copes 'Experience', en ple brogit competitiu, perquè no es reposen!
Desafiem el coratge i gosadia de les cerveseres russes, i posem un ull en la Foggy Vanilla and Coconut Milkshake Speciality IPA d'Stamm Beer, i l'altre en l'espai creatiu de reciclatge artístic en llaunes repintades!
Reomplim la copa al fortí de La Virgen ('always on tap'), que em convenç amb la imperial stout Chocobollo i ens segresta per sorpresa per a un tast exprés, perillosament generós!, de cerveses experimentals: la Ciruela-Claudia, la Moras y Frambuesas, y la Paraguayas. Proclamen 'sólo los curiosos prueban', i de veritat que la curiositat mou el món, però també és una temptació que pot malbaratar-ho tot...
Ens convé una pausa per a reformular l'estratègia, abans no sigui massa tard... per això ens clausurem en l'aula de tastos del Festival, reconfortats en la placidesa d'una cadira i la quietud d'un grup reduït de participants, per a presenciar un 'extreme tasting' de l'escocesa Brewdog. Transiten entre l’expectant audiència algunes de les creacions més exclusives: la IPA FunkxPunk, la cider Hawkes Urban Orchard, la cherry sour Cosmic Crush, i la implacable whisky imperial stout Paradox Islay. Un repertori revolucionari i contundent, una traca extraordinària...
De nou enmig de l’esvalot en augment del ‘pati’ cerveser de La Farga, reprenc l’operatiu amb un nou fitxatge per a la segona part... La Lluïsa debuta enguany amb una sedosa blanche Hefeweizen de la canadenca Microbrasserie Lion Bleu.
Hem reservat un tast comunitari de cerveseres de Costa Rica, en format live-tasting rotatiu... per a conèixer les tendències i propostes de Costa Rica’s Craft Brewing, Cervecería Gracia y Costa Rica Meadery!
Procuro un bonus definitiu en dissabte, abans que el temple de La Farga esclati de sobreaforament... malgrat els valuosos metres quadrats guanyats en aquesta edició del BBF. Escalfem motors amb la pale ale belga Temple du Ciel de la cervesera Ermitage, de glop lleuger i saborós de té blanc, nabius, prunes i grosella negra.
Aposto novament per l’aula de tast, on s’han conjurat tres cerveseres daneses, que han trobat el seu espai més enllà de la prodigiosa Mikkeller: Gamma, Flying Couch i Aben. Ens sorprenen amb apostes molt innovadores i atrevides, i amb un self-service molt generós i participatiu.
Les dues últimes fitxes se’n van a l’estrambòtica fruit sour ale de la polonesa Pracownia Piwa, que revesteixo per recomanació amb l’extra chili Burn Masha (espaterrant, colossal, ferotge!), i la doble IPA canadenca Houblonnière de Brasseurs du Monde com a tancament.
Res millor per a recuperar enteniment i judici perduts que tornar a casa amb bicicleta... pràcticament tres quarts d’hora de pedaleig per l’odiós asfalt urbà, mentre aprofito per a repassar els encerts d’enguany i somiar amb la clàssica pizza quatre formatge que em cruspiré com a avituallament final d’aquest fantàstic periple cerveser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada