41a MARATÓ DE BARCELONA

Procuro, any rere any, una cocció lentíssima... que em permeti gaudir i assaborir al màxim el camí que em duu a la propera Marató. I enguany repeteixo Barcelona (i ja en van quatre!), que es disputa la meva predilecció amb altres delícies com París, Londres o Sevilla... Hi ha un munt d’escenaris màgics, de recorreguts preciosos, d’ambients espectaculars, ...i és que molts no correm per a sumar maratons sinó que les maratons són la festa d’homenatge que ens regalem els apassionats d'aquest esport.

Quaranta-unena edició de la Marató de Barcelona, la Marató dels amors i desamors, de l’eterna crítica, del neguit per a encertar un circuit tant vistós com favorable, tant procliu als rècords com a l’àlbum de cromos de la ciutat... Precisament, aquest 2019, viurem l’enèsima sacsejada; la polèmica, novament, en boca dels participants.

El tret de sortida oficial s’avança a divendres, quan obren les portes del pavelló 8 de la Fira de Barcelona per a descobrir la Fira del Corredor i de l’Esport, rebatejada amb l’inevitable argot forà com a ‘ExpoSports’. Només entrar recullo dorsal i rubrico la proclama personal d’enguany al mur de l’ocasió... travesso les àrees reservades als patrocinadors principals: desplegament corporatiu de Zurich només entrar, psicodèlia i marxandatge prohibitiu d’Asics i veterana precisió de Caixabank... fins recollir, més enllà dels expositors de la Fira, la maleïda samarreta replicada d’anys anteriors (Asics s’ha reservat els dissenys exclusius per a vendre’ls a vint-i-cinc euros!).

Continuem l’eufòria pre-Marató el dissabte pel matí, re-trepitjant l’avinguda de la Reina Maria Cristina, nucli logístic i organitzatiu de la Marató de Barcelona i preciós vial d’arrencada i d’arribada del circuit ( per això persegueixo la tradicional fotografia amb companyia del número 42 estampat damunt l’asfalt), per a activar les cames i fraternitzar amb altres participants d’arreu del món (més de 140 països representats!) amb la clàssica Breakfast Run. Una sonora batucada carrega d’energia als qui de passada pretenem rememorar el tram final de la Marató dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i escalar la muntanya de Montjuic fins a l’interior de l’Estadi. Alliberem tensions, gaudim d’un recorregut singular i d’un ambient molt festiu, per a després tornar al punt de sortida i compartir esmorzar amb la resta de participants... just al rovell d’un escenari sensacional, als peus de la Font Màgica i de les simbòliques columnes de Puig i Cadafalch.

I després de la Breakfast Run arriba el torn de la Kids Race, una oportunitat fantàstica per a mostrar als més petits els valors de l’esport a través d’un seguit de curses no competitives, novament enmig dels pavellons i amb el Palau Nacional de fons. Arnau i Martí, en les categories pre-benjamí i benjamí respectivament, resolen amb esforç i entusiasme els sis-cents metres del recorregut, per a penjar-se les merescudes medalles al coll!

Compartim un aperitiu als peus de les icòniques Torres Venecianes de l’Exposició del 1929, i tornem a fer el passeig per l’ExpoSports’ (molt més concorreguda que ahir) per a deixar constància al mur, recollir globus blaus de Zurich, desafiar el temible Mur de la Marató, i visitar l’estand del Menorca Esportiva amb una inconfusible estaca del Camí de Cavalls com a reclam!

Culminem la nostra gimcana pre-Marató dins del mateix pavelló, en l’àrea reservada al tradicional Pasta Party: una càrrega gratuïta i oportuna d’hidrats de carboni per al corredor i resta d’acompanyants, ...una altra divertida mostra de convivència i bon ambient entre els participants!

Afegirem encara una cabriola d'última hora, pràcticament en hores de recolliment i reflexió: assistir a la vint-i-setena jornada de lliga al Camp Nou, que avui el Barça juga a mitja tarda contra el Rayo Vallecano. No deixaré escapar l'estrena de n'Arnau al fortí blaugrana, per això ens afegim a l'afició de 74.158 espectadors que pràcticament omplen l'estadi. L'ambient és extraordinari, i les localitats a la segona graderia del gol sud immillorables. Malgrat el gol inicial en contra, el Barça s'imposa amb remuntada i gols de Piqué, Messi i Luís Suárez; 'tenim un nom i el sap tothom: Barça, Barça, Baaaarça!'

I fins aquí el farciment... ja només falta el prat principal. Per fi és diumenge: bona previsió meteorològica, i bones sensacions. Avui toca graduar-se, coronar el cim, recollir la medalla, participar de la festa que ens ha preparat la Marató. Per això m'aixeco a les cinc i ressegueixo un ritual fantàstic... i m'incorporo a un dels combois de la línia verda que m'acosta a la plaça d'Espanya; comença l'aventura!

L'ambient és indescriptible, s'ha de viure. Pell de gallina en cada onada de sortida, acompanyada per la inigualable interpretació del duet Mercury-Caballé amb el solemne himne olímpic 'Barcelona'. El meu calaix és el verd, més de disset mil corredors preparats per a lluitar per un somni; el meu és mantenir avui un ritme de 5'10'' per quilòmetre i considerar un possible atac final a les 3h35', una millor marca personal gens menyspreable. I de veritat que m'han sobrat cames fins al quilòmetre 21, quasi enllestida la interminable avinguda Meridiana... molt aplicat, regulant i reservant, mantenint el ritme i hidratant-me adequadament; però les maratons sempre amaguen alguna sorpresa imprevista...

No ha estat cap sorpresa l'ambient, ni la bonança ideal d'un matí radiant, ni l'organització, ni el recorregut (malgrat els polèmics canvis...), tampoc els nombrosos voluntaris... sinó allò que mai sabré i que m'ha 'destorotat' el ritme i les previsions a partir del quilòmetre trenta. Tot sota control fins que deixa d'estar-ho...

M'he obstinat a recuperar el temps perdut a partir de la plaça de Catalunya, en els trams favorables de Via Laietana i passeig de Colom... però les cames ja s'han vençut i recalculo un nou objectiu... M'avancen a la ronda de Sant Pau, a tocar del bullici dominical del Mercat de Sant Antoni, les nombroses llebres de les 3h45' i el desànim consumeix les poques forces que em queden... Em separen pràcticament dos quilòmetres de suplici i tortura, un tram extraordinari que no he gaudit com es mereix. Satisfacció per haver creuat la línia de meta, però amargues sensacions finals... Tot i la medalla penjada al coll em perdo mentalment en l'abisme de retrets i autocrítica. Les maratons són un enorme camp d'aprenentatge i ja m'impaciento per a rectificar i millorar en la propera ocasió...

 

Immensament orgullós de la ciutat de Barcelona, dels seus carrers, dels seus monuments, dels seus colors, i de la seva gent... un escenari excepcional; com també de la Marató de Barcelona, on avui a més s'ha produït un doble rècord de la prova, i es consolida com a quarta marató amb més participació a Europa!