El que un dia fou poble de pescadors encara manté espais verds, tot i encaixats entre la silenciosa expansió de segones residències i els nusos de carreteres, rondes i vies ràpides que ofeguen l’entorn natural dels malgratencs... com el Parc Francesc Macià, que atresora una enorme i original zona d’esbarjo per a gaudir en família.
L’entrada al Parc a través de la porta principal d’un castell ja és tota una declaració del que amaga a l’interior. Els nostres ulls s’escapen impacients a la recerca d’elements escultòrics gegants escampats per damunt la gespa...
...i no triguen en enxampar flors descomunals i bolets gegantins...
...i més enllà divertides maquinetes colossals, llapis de colors desproporcionats, o enormes gomes clàssiques d’esborrar...
...i encara més enllà capturem magdalenes, donuts i porcions gegants de pastís de xocolata!
És genial deixar-se sorprendre per cada escultura, o inventar-se mil peripècies amb el tren de fusta, o atrevir-se amb insòlits jocs d’habilitat, força i equilibri...
...i escapar-se al parc veí del Castell, des d’on gaudim d’una panoràmica de tot el municipi, i topar amb l’imprevist ascensor inclinat que ens acosta fins al centre urbà... on definitivament gaudim del merescut aperitiu (i recaptem una cervesa artesana local dedicada al patró del poble!).
De tornada al Parc de Francesc Macià, amb l’ajuda de l’ascensor gratuït, conquerim una de les taules de pícnic per a desplegar els nostres macarrons... abans d’assaltar la pista poliesportiva on disputem un partit de bàsquet d’allò més delirant i divertit,...fins a rendir-nos: empat a tot, també a rialles!
El Parc Francesc Macià de Malgrat de Mar és una aposta divertida i molt original, que ens ha compensat sobradament també el tediós camí de tornada, amb dos menuts en silenci absolut... vençuts pel cansament al seient del darrera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada