6 ANYS: FELICITATS ARNAU!

Confesso especial il·lusió en la publicació d’aquest post, ara que sé que un menut admirador espera aquesta crònica impacient... aquí ho tens Martí:

M’encanta enfilar la C-17 cap al Ripollès, malgrat sigui en plena onada de calor, perquè aquesta ocasió ens engresca especialment: l’aniversari de l’Arnau! Amb el cotxe ben carregat ens plantem al restaurant La Barricona, estimulant refugi ‘slow food lovers’ de traficants de menjars (i fortí de la cervesera La Calavera!), a mig camí entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. L’estable cobert annex de la masia catalana ens delecta el millor preludi imaginable, a resguard de l’ardor infernal, amb l’immillorable antídot d’una IPA Alice the Dog i una pale ale Walking Coelics: ‘no ens agraden les cerveses industrials perquè fan la panxa grossa i surten pèls al nas’.

Les proclames, dins del restaurant són tant estridents i transgressores com divertides i excitants: ‘per descans dels clients, aquí no descansa ni Déu’. Ens proposen un menú de tretze euros, amb diversos plats de cuina tradicional i casolana, de xup-xup... just sota les extravagants mirades d’un collage fotogràfic ben extravagant que aplega Montalbán, Rodoreda, Urruti, Oliver i Hardy, Rubianes, entre molts altres... Ben atents si aneu al lavabo on trobareu dues portes: l’una per a ‘fauna vària’ i l’altra per a ‘extraterrestres’. La Barricona, un 10!, per l’entorn, per la masia, per la gastronomia i cerveses que ofereixen, i pel seu fantàstic sentit de l’humor.

Continuem ruta cap a l’alberg Pere Figuera de Planoles, on ens acomodarem fins diumenge i coincidirem amb el nombrós grup de joves que participa del programa l’Estiu és Teu (‘una història de colònies per a joves, entre 5 i 16 anys, amb ganes d’esprémer cada minut de les vacances’, i en donem fe!, gràcies al compromís dels monitors a càrrec d’aquestes colònies de circ...); ells ocupen la meitat de l’alberg, mentre nosaltres ens arrecerem en el confort de l’habitació 212, a la planta Puigmal. Ens refrigerem com podem, i distribuïm llits i armaris, just abans d’emprendre una senzilla ruta circular de descoberta pel voltant de l’alberg fins a la Font de la Vena, que ressegueix el curs del riu Rigard.

Després de sopar encara ens escapem al popular Casino de Planoles, remuntant a peu un desnivell excessiu, només compensat pel bon record d’anteriors visites i per un bàsic innegociable de consumicions a la terrassa: gelats Haribo i una IPA artesana Semen de Crist (si el nom és groller, l’etiqueta és aberrant). L’escamot planolenc, capitost d’una comarca molt reivindicativa, fins ha rebatejat la plaça del Casino amb el nom d’1 d’Octubre, en clara al·lusió al referèndum d’autodeterminació de Catalunya del 2017. Atenció, perquè aquí el tauler d’avisos i anuncis del consistori adverteix alhora de l’emissió a la fresca de l’òpera Tosca de Puccini a la sala del Casino, com també dels consells d’actuació en cas d’avistament d’un Ós del Pirineu...

I damunt del llit de l’alberg he somiat amb ell… i fins he discutit acaloradament amb l'imaginari capatàs sàdic nocturn de l’alberg que, en acte de màxima perversió i tortura, es resisteix a apagar una calefacció que ens està asfixiant...

Per sort a quarts de set ja clareja, és dissabte vint-i-nou de juny: moltes felicitats Arnau! De bon matí ha rebut regalets i sorpreses, com la sensacional felicitació del seu germà... i un generós pack diversió a La Molina, uns quants quilòmetres de collada enllà, enmig de la serra del Cadí.

Tenim tot el dia, que per això ens hem proveït del pícnic de l’alberg, així que ens estrenem amb un passeig en barca pel llac de La Molina: esport, natura i diversió. Un entorn estraordinari...

Martí i Arnau continúen entretinguts amb l’original circuit lúdic d’aigua... mentre ja els esperen el cavall Paco i el poni Frodo, tant dòcils com afamats...

Ens aventurem també amb la curiosa competició de frisbee golf, original modalitat de punteria i precisió en itinerari de deu cistelles, i circuits de fins a cent metres de distancia on enlloc de búnquers trobarem obstacles naturals. ¿El campió? ..segons la targeta de puntuació: el papa!

Dinem de pícnic, amb pastís per descomptat (malgrat sense foc a l’espelma, que el risc d’incendi és extrem), i dediquem l’última descoberta de la zona a la ruta d’orientació de fauna salvatge: no hi ha res més excitant per al Martí que esprémer l’enginy i la destresa per a interpretar el mapa a la recerca dels animals més comuns del Pirineu català, descobrint-ne la petjada i curiositats sobre els seus hàbits: cérvol, esquirol, guineu, marmota, teixó... o la formiga, que tant ens ha costat atrapar...

Ens escapem fins a l’altra zona de l’estació per a clausurar la visita amb un parell de baixades amb inflables gegants pels tobogans de les pistes de tubbing...

Exitàs a la Molina, i intent de distensió de mitja tarda al collet de les Barraques, amb malaurada excursió cap al ‘pas dels Lladres’... per a recrear-nos amb les millors panoràmiques de la vall del Rigard, la serra de Montgrony i l’emblemàtic cim del Puigmal: tenim l’Arnau extenuat, tot i que ell encara reclamarà gelat de comiat al Casino de Planoles i jo aprofitaré per a una sensacional Medical stout de La Calavera com a traca final de festa...

El diumenge l’Arnau estrena els patins en línia, i juguem una estona a ping-pong fins que arriba l’hora de remullar-nos a la piscina municipal del Planoles... on ens refresquem merescudament i compartim un aperitiu damunt la gespa, a l’ombra!, després d’un cap de setmana sufocant i inoblidable... Tornem a casa amb molt bon sabor de boca, però amb un grapat d’escapades pendents... ni passejada pel poble de Nevà, ni excursió al refugi Pla d’Erola de Ribes, ni al parc acrobàtic d’Estiulaventura, ni a l’espai natural dels gorgs del torrent de la Cabana... un grapat de motius per tornar-hi... Qui sap? El proper que compleix anys... sóc jo!