BARNATRESC NOCTURN

Molta atenció, perquè el circuit de caminades urbanes Barnatresc afegeix un nom il·lustre a la seva llarga llista de participants. En Martí s’estrena amb la popular caminada nocturna, sempre programada a principis de juliol, que enguany transcorre per la façana marítima de Barcelona!

Arrenquem quan ja es fa fosc (carnets enlloc de xips i dorsals), des de la plaça de les Glòries Catalanes, sota la imponent mirada de la Torre Glòries (que ja no és Agbar) i la peculiar silueta del museu del Disseny de Barcelona.

L’itinerari segueix avinguda Diagonal avall, sempre comprovant els cartells i cintes que trobem pel camí, per a girar per la concorreguda (malgrat l’amenaça de pluja) rambla del Poblenou. Trencarem novament per l’insuls carrer de Llull, travessant els jardins Gandhi, per a reincorporar-nos novament en l’últim tram de la Diagonal, també molt atapeït pels assistents al festival cruïlla que avui aplega al Parc del Fòrum un cartell ben eclèctic: Kylie Minogue, Dorian, Jorge Drexler o El Petit de Cal Eril.

Nosaltres seguim caminant, i modulant el ritme segons reclami en Martí, resseguint les platges de Llevant, Nova Mar Bella, Mar Bella (aquí m’escapo fugaçment a l’avituallament de la Fira de Cervesa Artesana del Poblenou, i procuro una weiisbier Mandibulera de la madrilenya La Verbena!), Bogatell, Nova Icària... Ens sorprèn l’animació de les terrasses a peu de platja i la quantitat de banyistes que encara allarguen el dia damunt la sorra (alguns dins l’aigua!), però mai perdem de vista el nostre referent de l’Hotel W. Barcelona està decididament volcada al mar, i a mi m’omple d’orgull... em dol la memòria dels insalubres barris de barraques que desafiaven aquest litoral feréstec.

Creuem encara el Port Olímpic i, a tocar de la Torre Mapfre i l’Hotel Arts, topem amb l’avituallament intermig oficial del Barnatresc: poma i cànters d’aigua. I sobrepassem les platges del Somorrostro, Barceloneta, Sant Miquel i Sant Sebastià... fins a ensopegar, per fi, amb l’inconfusible hotel de noranta-nou metres dissenyat per Bofill...

Símptomes d’abatiment en el nostre debutant Martí... que s’obstina en recórrer la totalitat del nou passeig del Trencaones (quatre-cents metres de nostàlgia i olor de mar), segons indica l’itinerari. Retornarem fatigadets a la plaça del Mar per a enfilar el passeig Comte de Barcelona, atapeïda de marisqueries i arrossaries, i completar el recorregut de dotze quilòmetres a la plaça de Pau Vila. L’enhorabona Martí, un finisher extraordinari, molt prometedor... d’impecable mentalitat (prudència i constància) i poderoses cames! M’encantarà compartir properament nous reptes amb tu... només serà impossible allò que no intentem: els límits els posem nosaltres!