La segona edició de la Fira de Cervesa Artesana de Gràcia ha fet un salt necessari, malgrat perdre l’essència i atractiu d’una autèntica plaça gracienca per a aterrar en una altra plaça més còmode, funcional i, sobretot, espaiosa: l’exitosa estrena del Raspall ha obligat a traslladar-la fins a la plaça de Joanic. Així que, a dos minuts de casa, malgrat la tarda ventosa i la molesta fumera de les brases que aviat rostiran la carn pel sopar, homenatgem el debut oficial de la cervesa popular de Gràcia, que pretén recollir la identitat i el llegat del propi barri: Virra de Gràcia, una pilsen ale suau molt refrescant.
La cervesera Espiga despatxa avui un parell de cerveses poc habituals: la Fancy Desire i l’Hyperactive TDH..., però ens decantem per la cremosa i afruitada Garage IPA, pur ‘Elixir Vitae’.
Mentrestant, a l’escenari, ressona la insospitada melodia del Gegant del Pi, en versió elèctrica... de la mà del OneManBand casolà Sergi Estella, que ens manté meravellats amb l’original repertori del seu àlbum ‘Ho superes i et fots’. No hi ha millor companyia, en aquest delirant concert, que una Carbonera, la cervesa negra ben torrefacta dels cardedeuencs de Sant Jordi!
L’indescriptible cantautor increpa l’audiència al crit de ‘lannisters motherfuckers’, mentre repassa la popular melodia de Game of Thrones, i els agraeix alhora l’entusiasme amb un surrealista ‘merci massachussets’. És molt engrescadora i captivant la poesia dels seus hits més insolents (‘les magdalenes s’endureixen i les galetes s’estoven’) i reivindicatius (‘fins i tot per suïcidar-se la RENFE arriba tard’).
Encara m’escapo, enmig d’una gresca considerable, a per la cervesa-denúncia 155 de Kusfollin, amb una clara i contundent estètica de resistència social; força aromatitzada i amargant, i amb un fons musical divertidíssim. La cançó ‘Els tàpers de ma mare’ reivindica els drets dels envasos damnificats amb reclams corals del tipus ‘tàpers us volem a casa’ i ‘torna-li els tàpers, encara hi ets a temps’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada